Sense tu no sóc res

Aquesta entrada te la dedico nene.
Si m’enyores tant com jo a tu, se que al llegir-la ploraràs al recordar-me.

He buscat per diferents diccionaris com podria definir l’amor, ja que tantes vegades em intentat com dir-nos exactament el que sentim i ha set impossible. Ens aproximem i ens diem coses precioses, però continuo tenint aquella curiositat de si algun dia et podré descriure el nostre sentiment.

Aquestes són algunes de les definicions que he trobat:


- Sentiment cap una altra persona que naturalment ens atreu i que, procurant reciprocitat en el desig de la unió, ens completa, alegre i dona energia per a conviure, comunicar-nos i crear.

- Sentiment d’afecte, inclinació i entrega a algú.

- Sentiment què experimenta una persona cap a una altra a la que es desitja tot lo bo.

- Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta altres sentiments.

Què me’n dius vida? Jo he arribat a la conclusió que ningú sap descriure aquest sentiment. I si hi ha algú que m’ho digui. També s’hi atansen, és algo semblant, però el que diuen està molt lluny del que sento. El que sento és molt més fort que una inclinació o un desig o una atracció... el que sento és inexplicable.

Per això he trobat una definició, que potser tampoc és la correcta però entre totes les que conec és la que més s’hi atansa.

Per a mi la definició perfecta del amor ets tu.

Deixant de banda aquest tema t’explicaré tal i com estic avui. Ja que m’has trucat tres vegades i no t’ho he volgut dir perquè no em volia posar a plorar.

Estic apagada, sense força, avorrida, no puc deixar de plorar, amb por, enyorada... Sense tu.
No deixo de mirar les teves fotos, torno a dormir amb la teva jaqueta, encara que no faci olor és teva, escolto les cançons que més t’agraden perquè totes em projecten imatges teves, no deixo de buscar solucions per poder veure’ns abans...

Et necessito moltíssim saps que sense tu em cau el món a sobre, que no el se aguantar jo sola, que has d’estar al meu costat per a que em surti la força.
M’ensorro, necessito que m’abracis i no em soltis, necessito que em besis i no paris, necessito que em diguis que m’estimes en tot moment.

Sé que no puc estar així, que al segon trimestre serà pitjor... però no ho puc evitar l’enyorança s’apodera de mi.

Demà actualitza tu espero que estiguis millor que jo.

T’estimo amb bogeria vida meva

Junts X Sempre

Aquesta entrada està dedicada perquè el trobo molt a faltar la pròxima ja serà més comuna.