Paraules d'amor!

Any rere any es publiquen cançons que intenten expressar-nos el amor, l'estima, els enamoraments, la passió, etc. Són molts els que ho han intentat, i son molts els que ho intentaran, sense cap mena de dubte.

Alguns ni tan sols s'han aproximat una miqueta, però de tant en quan trobem alguna cançó que ens eriza la pell, que ens arriba al cor. O hi ha algu que mai s'hagi emocionat amb alguns d'aquests poemes cantats per dolces veus?

La veritat es que en la tarda d'avui he mirat moltes lletres de cançons sobre petons, sobre l'amor, sobre l'enyorança,... i algunes d'elles m'han decepcionat molt, d'altres simplement m'han agradat i unes poques m'han convençut.

Però finalment, a mesura que les anava llegint, anava trobant petits defectes, petits versos per mi no certs o, millor dit, poc encertats. Així que finalment he decidit quedar-me amb algunes frases de totes elles:

-Cada vez que te beso me sabe a poco. Y cada vez, cuando te miro, cada vez,
encuentro una razón para seguir viviendo.

-Cada vez que la noche llega a tu pelo de cada estrella blanca yo siento celos.
Y cada vez, cuando amanece, cada vez, me siento un poco más, de tu mirada preso.

-Llegas a ser parte de mis gestos, causa de mis sonrisas, motivo de mis silencios…

-Me da miedo tu mirada, bella, tibia, limpia, clara, porque al cruzarme con ella dentro de tus ojos vivo y fuera no existe nada.

-Tengo miedo de quererte, porque después de probarte, vivir sin poder tenerte no es vida, es mil veces muerte.

-Si quiero decirte que nunca habra cosa mas bella que tu, cosa mas linda que tu, unica como eres, inmensa cuando quieres, gracias por existir!


Finalment, convido a totes aquelles persones que llegeixin el nostre blog, que escriguin petites frases o versos semblants, que anirem afegin al text.

Moltes gracies per la vostra col·laboració.(Si és que n'hi ha!!!)

Diferencias entre hombres y mujeres a la hora del baño.

El text que ficaré avui l’he trobat per Internet i m’ha semblat molt divertit a veure que us sembla.

Diferencias entre hombres y mujeres a la hora del baño.

El baño de la mujer:

1- Te quitas la ropa y la colocas en la cesta de la ropa sucia según la tonalidad de los colores.

2- Caminas hacia el baño con tu bata de baño. Si ves a tu novio en el camino, te tapas bien el cuerpo y sales corriendo hacia el baño.

3- Te paras frente al espejo y detallas tu físico. Sacas la barriga para poder quejarte más de lo gorda que estas.

4- Te metes en la bañera. Buscas la toallita para la cara, la toallita para los brazos, la toallita para las piernas, la toallita para la espalda…

5- Te lavas el pelo con champú de aguacate de 83 vitaminas

6- Te vuelves a lavar el pelo con champú de aguacate de 83 vitaminas.

7- Te echas acondicionador de pelo de aguacate y te lo dejas 15 min.

8- Te lavas la cara con una mezcla de durazno 10 min. Hasta que la cara se ponga roja.

9- Te lavas el resto del cuerpo con jabón para el cuerpo de nueces y fresas.

10- Te quitas el acondicionador de aguacate. (Este proceso se lleva como 15 min. Porque hay que estar seguro de quitarse todo el acondicionador)

11- Te afeitas las axilas y las piernas. Consideras afeitarte el área del bikini, pero decides depilártelo.

12- Gritas y le metes una bronca cuando tu novio aprieta el botón del inodoro y pierdes presión en el agua.

13- Apagas la ducha.

14- Te escurres todas las partes mojadas dentro de la ducha.

15- Sales de la ducha y te secas con un toallón del tamaño de África.

16- Te pones una toalla súper absorbente en la cabeza.

17- Revisas todo tu cuerpo en busca de granos y los atacas con tus uñas o pinzas.

18- Regresas a tu habitación con tu bata larga.

19- Si ves a tu novio en el camino te tapas toda, sales corriendo para la habitación y te pasas una hora y media vistiéndote.

El baño del hombre:

1- Te quitas toda la ropa mientras estas sentado en la cama y la dejas tirada en el suelo.

2- Te vas desnudo hasta el baño. Si ves a tu novia en el camino, le enseñas el pene y haces un sonido como de elefante.

3- Te paras frente al espejo para ver tu físico. Metes la barriga. Te ves el tamaño del pene en el espejo, te rascas los testículos y te hueles las manos por última vez antes de bañarte.

4- Te metes en la ducha.

5- No te preocupes por buscar las toallas (no las usas)

6- Te lavas la cara con jabón azul.

7- Te matas de risa por lo alto que se oye cuando te tiras un pedo dentro de la ducha.

8- Te lavas tus partes privadas y alrededores.

9- Te lavas el trasero y dejas un poco de pelo en el jabón (y los que usan esponja la dejan como un puerco espín).

10- Te lavas el pelo con cualquier champú, (no usar acondicionador)

11- Te haces un peinado “PUNK”.

12- Abres la cortina de la ducha para verte en el espejo el peinado.

13-Si estas de buen humor cantas un poquito.

14- Te quitas todo el champú y el jabón y sales de inmediato de la ducha. No te das cuenta que todo el baño esta mojado porque dejaste la cortina por fuera de la ducha.

15- Te “medio” secas.

16- Te ves otra vez en el espejo. Sacas los músculos y te miras el tamaño del pene.

17- Dejas la cortina abierta y la alfombra del baño mojada.

18- Dejas la luz encendida.

19- Regresas a tu cuarto con una toalla en la cintura. Si ves a tu novia en el camino te quitas la toalla, le enseñas el pene y vuelves a hacer un sonido de elefante.

20- Tiras la toalla mojada en la cama y te vistes en 5 min.

La seva familia

Després de molts dies sense actualitzar, degut a el treball, els estudis, les escapades d'un dia (i es que se'ns acumula la feina)... avui toca!

Tothom que ha tingut o té parella sap la perillositat que comporta entrar per primera vegada a casa seva a conèixer la seva família més propera! Com et plantes davant d'un senyor agafadet de la mà de la seva filla i et presentes dient: hola, sóc el nuvi de la teva filla!?? La seva filla, la seva princeseta, la nineta dels seus ulls, la seva altra doneta! Acte seguit, arriba el moment decisiu: la seva reacció! Per una banda tenim el pare que se t'empassa a la vegada que recita una desena de CAGONDEU força estridents, després el pare al que els ulls se li surten de les òrbites a la vegada que van esdevenint d'un color roig llampant i que acaba llençant un raig x a través d'ells fins al punt de desintegrar-te, també tenim el pare que es caracteritza per la grandària que assoleixen les venes del seu front i del seu coll i que pot a través de la seva ment paralitzar-te en la seva mirada assassina a la vegada que t'encongeix lo suficient com per poder finalment aixafar-te, i finalment, tenim també el pare que aconsegueix en una encaixada de mans esmicolar-te cada un dels ossos de les mans fins a reduir-los a pols. Res, l'instint de moro que els caracteritza!

Per sort, en el meu cas, no he tingut que sobreviure a cap d'aquestes experiències, tot i que quan em van plantar aquell home de metro vuitanta i pico, dos metres d'esquena i de metro i mig de braços, m'esperava el pitjor! Vaig entrar en aquella adosadeta de l'avinguda Lleida de Torrefarrera, atemorit i inquiet (no era la primera vegada que hi entrava però si la primera en que havia de trobar-me cara a cara amb el sogre), no sabia que fer, pel meu cap passaven diversos pensaments: que faig? surto cames ajudeu-me per la porta?! No, poc elegant. Em tanco al lavabo, em fico dins l’urinari i tiro de la cadena haver si amb una miqueta de sort se m'empassa?! No, quin MARRóN! Mentre seguia pensant, buscant la manera de fugir de tal tensió i nerviosisme, al fons del passadís va sorgir l’ombra d'un ser que es va anar acostant a la meva posició lentament, com un lleó s'acosta a la seva pròxima presa. Jo em vaig queda paralitzat, veient com s'acostava el fi dels meus dies, i vaig voler recolzar-me en la meva parella, però ella no estava al meu costat, estava sol, i el perill m'assetjava! Les meves mans van començar a suar, i el color de la meva pell es va anar perdent, mostrant un rostre pàl·lid que ni jo mateix sabia que podia arribar a tenir. I va arribar el moment, estava davant seu, a uns 40 cm, i és aleshores quan vaig començar a analitzar els seus moviments, en el meu afany per protegir la meva integritat física: vaig observar la seva boca però no era lo suficientment gran com per empassar-me ni semblava que en els instants següents tingués que ser-ho, més aviat dibuixava una rialla simpàtica; seguidament vaig mirar els seus ulls, eren normals, ni estaven enrogint de forma alarmant ni sortien de les seves òrbites, més aviat eren uns ulls que transmetien bondat i seguretat. Jo, inquiet encara, vaig passar a analitzar les venes del seu coll i front, i mostraven una grandària normal, donant sensació de tranquil·litat, moment, en el qual, ell va estendre el braç i va allargar la mà! GLUPS!!! Jo, respectant la cordialitat, vaig repetir el mateix gest, però a diferència d'ell, la meva mà es mostrava tremolosa i insegura del pas que anava a fer...

Primer contacte, una encaixada de mans i un recitat: Bones, em dic Josep Manel! Ja que no hem presenten! Encantat de conèixer-te!La tensió que jo mateix m'havia creat en el meu cap va desaparèixer i vaig contestar un alleujat: i jo! a la vegada que sortia un sospir des de lo més intern de les meves entranyes.

A partir d'aquell dia, la por va desaparèixer, i es que des de el primer moment em van fer sentir com un més en la família. Em van acollir amb una rialla a la boca i amb converses disteses, com si tota la vida hagués estat passejant-me pel passadissos de la seva casa, menjant a la seva cuina o menjador i mirant la televisió assegut al seu costat en el sofà. Per això, només em queda agrair-los les facilitats i la calor que em van donar, i expressar la meva satisfacció i orgull de formar part de la seva família! I el meu desig de seguir així per molts i molts anys!

Merci Josep Manel pel teu humor, pel teu art culinari i per el teu suport!Merci Kati per els teus consells, la teva tolerància i el teu carinyo!Merci Xose per el teu art informàtic i per els teus comentaris graciosos!Merci Laura per compartir amb mi la teva passió pels nuggets i per rebrem sempre amb una rialla!

MINI JO'S

Bones a tots!! Pensava que aquest blog seria un desastre perquè no el veuria ningú, però vec que no! Que és tot un èxit!!!! Gràcies a tots pels vostres comentaris ;)

Bueno un cop captada la ironia comentem la imatge, d’acord?

Aquestes dues petarrufes som nosaltres. Si, si encara que no ho pugueu creure som el Xavi i jo. Érem dues monades veritat? Jaja prou de tirar-nos floretes i anem a lo que anem.

La veritat és que tots continuem tenint el nostre “mini jo” (com diria el Valen) en algun lloc de dins nostre. Hi ha alguns que el tenen tan present que es passen, i acaben sent aquelles persones que la criatura les domina completament i acaben sent completament insuportables. En canvi hi ha d’altres que la tenen tan amagada que sembla que no en tinguin, són aquelles persones tan series i avorrides que en definitiva també poden acabar sent insuportables. Però s’enganyen perquè sempre hi ha alguna cosa que fa que aquest petit tregui el cap, encara que de seguida s’amagui... ¬¬

Lo bonic és poder ser un entremig i que puguem gaudir de molt bones estones amb el nostre “infantil comportament” però que també sapiguem quan aquest ha de minvar i comportar-nos com persones adultes, què, teòricament és el que som.

Després d’aquest sermó ve la moraleja que vindria sent: gaudeix de la vida com quan erets petit però no et passis. És important no perdre mai la il·lusió.
No toquis els extrems perquè pots acabar sent INSUPORTABLE!

Aguur!!!

Els moments inolvidables

La gent que ens coneixeu sabeu que la nostra vida com a parella ve de llarg ja, concretament des de fa 2 anys i 4 mesets! Per molta gent serà una exagerada quantitat de temps junts, inclús alguns es posaran les mans al cap, però per mi, ha resultat ser massa poc!

Però tot i el poc temps que porto compartint rialles, plors, alegries, decepcions, problemes, bronques, confessions, mirades, amistats, families, aventures, llit,carícies, abraçades, petons,... el cert és que he viscut els millors i més inolvidables moments de la meva vida!

Són moments que fugen entre els dits de les nostres mans en qüestió de segons, d'escassos minuts o de breus estones. Escapen amb la mateixa fàcilitat que escapa l'aire o l'aigua entre les mans, però l'experiència és tant... tot, tant indescriptible, que el moment en qüestió queda gravat en el nostre cap i en els nostres sentiments en el pas del temps invocant que la felicitat ens invaeixi a la mínima que ho recordem. La veritat es que és un fet curiós i molt satisfactori, perquè saps que en aquell precís instant has estat la persona més feliç del món, i pots adonar-te de amb quines persones ho has viscut, i per tant, quines són les que quedaran en el nostre cap i en el nostre cor fins l'últim dels nostres dies, qui estimem i qui ens estima.

I això és el que a mi em passa, no me la puc treure mai del cap. La majoria d'aquest tipus de records que tinc sempre hi és present, ella, allí, amb la seva preciosa mirada i la rialla sincera, aquí o allà, fent una cosa o una altra, acompanyats de més gent o sols, però aquests detalls tan se valen, hi és ella, la persona que em fa més feliç en aquest món.

Però tot i aquests records, per mi segueixen sent pocs. Per sort, sé que tinc tota una vida per davant en la que, sense cap mena de dubte, acabaré plenant l'espai dels records inolvidables del meu cap, això si, amb ella.

JuntsxSempre

Sense tu no sóc res

Aquesta entrada te la dedico nene.
Si m’enyores tant com jo a tu, se que al llegir-la ploraràs al recordar-me.

He buscat per diferents diccionaris com podria definir l’amor, ja que tantes vegades em intentat com dir-nos exactament el que sentim i ha set impossible. Ens aproximem i ens diem coses precioses, però continuo tenint aquella curiositat de si algun dia et podré descriure el nostre sentiment.

Aquestes són algunes de les definicions que he trobat:


- Sentiment cap una altra persona que naturalment ens atreu i que, procurant reciprocitat en el desig de la unió, ens completa, alegre i dona energia per a conviure, comunicar-nos i crear.

- Sentiment d’afecte, inclinació i entrega a algú.

- Sentiment què experimenta una persona cap a una altra a la que es desitja tot lo bo.

- Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta altres sentiments.

Què me’n dius vida? Jo he arribat a la conclusió que ningú sap descriure aquest sentiment. I si hi ha algú que m’ho digui. També s’hi atansen, és algo semblant, però el que diuen està molt lluny del que sento. El que sento és molt més fort que una inclinació o un desig o una atracció... el que sento és inexplicable.

Per això he trobat una definició, que potser tampoc és la correcta però entre totes les que conec és la que més s’hi atansa.

Per a mi la definició perfecta del amor ets tu.

Deixant de banda aquest tema t’explicaré tal i com estic avui. Ja que m’has trucat tres vegades i no t’ho he volgut dir perquè no em volia posar a plorar.

Estic apagada, sense força, avorrida, no puc deixar de plorar, amb por, enyorada... Sense tu.
No deixo de mirar les teves fotos, torno a dormir amb la teva jaqueta, encara que no faci olor és teva, escolto les cançons que més t’agraden perquè totes em projecten imatges teves, no deixo de buscar solucions per poder veure’ns abans...

Et necessito moltíssim saps que sense tu em cau el món a sobre, que no el se aguantar jo sola, que has d’estar al meu costat per a que em surti la força.
M’ensorro, necessito que m’abracis i no em soltis, necessito que em besis i no paris, necessito que em diguis que m’estimes en tot moment.

Sé que no puc estar així, que al segon trimestre serà pitjor... però no ho puc evitar l’enyorança s’apodera de mi.

Demà actualitza tu espero que estiguis millor que jo.

T’estimo amb bogeria vida meva

Junts X Sempre

Aquesta entrada està dedicada perquè el trobo molt a faltar la pròxima ja serà més comuna.

Junts X Sempre

Avui, diumenge dia 28 de setembre, la Patri i el Xavi de Torrefarrera, hem decidit inaugurar aquest blog davant l'imminent distanciament que ens toca suportar, com en els últims dos anys, a causa de l'inici de les classes.

Hem pres aquesta decisió conscients de l'enyorança i sofriment que comporta estar separats per 170 km, per fer valer el nostre estim i fer l'espera més tènue.

Donarem a conèixer a la gent que estimem o als curiosos que per aquí puguin passar, les nostres històries, vivències, anècdotes...

I esperem que col·laboreu amb nosaltres per tirar endavant aquest blog amb opinions, idees i altres comentaris.

Moltes gràcies per tot.

Xavi i Patri.